Ismail a la filla de Kadare recorda la reunió històrica del seu pare amb Hashim Thaci

Ismail a la filla de Kadare, Besiana, ha recordat la reunió del seu pare amb l'antic president Hashim Thaci el 1999.

A través d'un post de Facebook, Besiana ha separat fragments del llibre del seu pare, “Rat aquest mort i vam mirar a”, on l'home tard, ismail Kadare, va descriure la reunió amb Thaci, el Kankosova.tv.

Besiana diu que ella també era present en aquella nit històrica.

Correu complet de Besiana Kadare:

També estava present que la nit històrica quan Thaci va venir a casa nostra, el 63 de Saint-Micelllevard (on s'estableix la placa del funeral), per consultar el pare...

18 de març

A la tarda, hahim Thaci expressa el seu desig de veure'm. Ve gairebé mitjanit amb Rama Buya i el traductor de la delegació, Bella Johnbal. Parlem de cara a cara una vegada. A l'habitació contigua, la gent de la meva família, els dos socis de Thaci i ambaixador alban al París beuen cafè. Els guàrdies de policia francesos estan per totes les escales.

Thaci és pacífic. Per descomptat, ha decidit signar, però hi ha moltes pressions. En Kosovo, A. Demach continua remenant el ressentiment contra la delegació, fins i tot cridant als traïdors. Alguns dels comandants KLA poden tornar a crear problemes.

Thaci menciona la carta que vaig dirigir a la delegació de Ramboullett, així com l'escriptura “Albanian Capità”, que vaig publicar tres dies més tard. Diu que intenta aprendre lliçons de cap crítica, però la situació no és tan simple. Em fa una pregunta que és, alhora, una petició: hauria de signar l'acord, jo, com a escriptor albanès, donar suport a aquest acte públicament?

Sense dubtar, vaig respondre que el donaria suport. Fins i tot de llavors.

Ha acabat de parlar cara a cara. Demanem a tothom a la sala d'estar. Sóc el doble de feliç. Una, ja està fet. Segon, perquè en aquesta consulta dels lluitadors de Kosovo amb un home de cultura, veig un bon omen. Quina calúmnia! KLA. Exporació per propaganda sèrbia, dels diaris russos, d'una part de la premsa occidental, pels ultrafístics albanesos mateixos.

Ells, amb aquest gest, mostren que malgrat els inevitables ceps d'una guerrilla Balkan, tenen una dosi forta de idealisme, una mesura que els vincula al futur, amb la civilització europea.

Fa poc, a la premsa albanès, a “Kosovo Press”, he expressat la opinió que el moviment de l'alliberament ha de ser part de l'emancipació europea. La família dels pobles del continent ha de rebre aquest missatge. I respon.

23 de març

Javier Solana, cara a cara sacsejada i fort que crec que és prim, anuncia que ha ordenat que la Iugoslàvia sigui bombardejada. Després abraça d'una manera estranya amb una mesura de simpatia amb la porta del costat.

Entenc el seu xoc. Hi ha alguna cosa en la mort d'una església, una campana de morter a l'escena que veiem a la televisió.

Els últims observadors La SEU està sortint de Kosovo. Els que el van protegir, els que l'estimaven, se'n van. William Walker. Centenars d'altres, incloent-hi el nostre amic francès Míriam Gaume. Intento endevinar què passa. Després de cada cotxe en moviment, Kosovo ha de ser encara més sord. Abandonat a la misericòrdia del destí. No hi ha testimonis. Hem estat esperant aquesta hora, i ara sembla un bateig. Perquè he estat involucrada en aquesta feina, crec que és més forta. L'angoixa del desconegut domina tot. L'escenari és buit.

No ens hem de mentir. Se'n van perquè només hi pot haver una desgràcia. Queda't curt. Kosovars ho senten segur. Sempre ho sabien des que van anar així. Això fa que el seu sacrifici sigui encara més gran. Entre el silenci, un poble sencer està disposat a posar els seus caps en un saquet. Per pagar el preu de la llibertat.

Això no és el que els passa a tots.

Les notícies preses del llibre “R Kadare.